Any Clavé
Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) és una figura cabdal per comprendre la història contemporània de Catalunya en el context de transformació del regne d’Espanya des de l’Antic Règim fins a la Primera República. De pensament liberal i progressista, va dedicar la seva trajectòria vital i professional a portar a terme aquests ideals. Per aconseguir-ho va desplegar els dispositius culturals i artístics que tenia a l’abast i va exercir d’activista, de músic, de poeta, de periodista i d’empresari. Aquesta tasca no la va fer sol, al contrari, la va poder dur a terme gràcies a la seva família i al conjunt d’amics i col·legues que van col·laborar estretament en tots els seus projectes.
Per la seva implicació en l’acció política directa va ser empresonat diverses vegades i també va haver d’exiliar-se a França, com tants altres republicans. Després de l’esclat de la Revolució de 1868 va ser membre del Club dels Federalistes i del Partit Democràtic Republicà Federal. També va ser escollit president de la Diputació de Barcelona i, amb la proclamació de la Primera República, nomenat governador civil de Castelló de la Plana i delegat del govern a Tarragona.
El seu lideratge al capdavant de l’associació Euterpense és, probablement, la faceta més recordada de Clavé. Aquesta federació de societats corals va articular el teixit social i cultural del país a través d’un associacionisme recreatiu que s’inserí de ple en els nous mecanismes de diversió romàntica. Després de la seva mort es van fundar nous Cors de Clavé, i la xarxa associativa de caràcter progressista i republicà es va continuar estenent malgrat la Restauració borbònica i la consolidació d’altres models corals.at is relevant for your readers.
Josep Anselm Clavé. Música per a una república federal
Podeu descarregar el llibret del doble disc a DRAC
Podeu comprar el doble disc a la Llibreria de la Generalitat de Catalunya
La selecció d’obres que conformen aquest doble disc commemoratiu de l’Any Clavé té la voluntat de recuperar aquelles que mai han estat enregistrades o, almenys, en èpoques recents –l’única excepció és Lo somni d’una verge, que forma part d’un disc amb la participació de diversos Cors de Clavé i de la Banda Municipal de Barcelona (Picap, 1998). Les peces es presenten per ordre cronològic i n’hi ha vuit per a cor sol i quatre per a cor i orquestra. Les dues primeres, compostes a la dècada de 1840, són El iris, l’única obra per a guitarra sola que s’ha conservat, i A una ingrata, una cançó per a dues veus i guitarra de la secció musical d’El Cantor de las Hermosas. També cal esmentar Enyorament, una cançó per a veu i piano en català de 1858 que fins ara només la soprano Josefina Huguet havia enregistrat l’any 1905. La marsellesa en l’adaptació i traducció al català de Clavé tampoc havia estat mai enregistrada fins avui i és un document sonor excepcional d’aquella època però també un testimoni de la projecció del republicanisme federal en temps de la Restauració borbònica i fins ben entrat el segle XX.
A més d’impulsar i facilitar recerques interdisciplinàries entre filòlegs, historiadors i musicòlegs, aquests repertoris no poden acabar-se d’entendre sense l’impacte estètic, sense la dimensió sonora que, òbviament només s’assoleix si els interpretem i els escoltem de nou. El llegat de Clavé i el de desenes d’autors catalans –la llista és llarguíssima– conforma un patrimoni de música i de poesia del segle XIX que cal recuperar per gaudir-lo, però també per comprendre una època complexa, convulsa i plena de transformacions polítiques, socials i culturals que, per poc que hi pensem, configura l’arrencada de la història contemporània de Catalunya.
Podeu descarregar-les lliurement a DRAC:
En producció. El presentarem a la tardor
Cors, una crònica de Clavé
Cors, una crònica de Clavé és un pòdcast que explora les facetes més personals i privades de Josep Anselm Clavé i el seu cercle més íntim, a través de la correspondència entre Clavé i els més propers, coneixem episodis clau de la història contemporània de Catalunya i del republicanisme federal entre 1863 i 1873.
Cada episodi destapa els anhels, les lluites i les contradiccions d’aquesta època i convida a descobrir les passions ocultes de Clavé i els seus contemporanis en un viatge ple d’emocions on l’amistat i la família són clau.
Sis episodis que captivaran als que coneguin la trajectòria de Clavé, com als que els l’acaben de descobrir.
Josep Anselm Clavé. D’Icària a la República Federal
Podeu recuperar els textos i les imatges al portal web del Centre de Documentació de l’Orfeó Català i al portal web de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya.
I aquí podeu veure el vídeo que acompanya l’exposició.
Ràdio i pòdcasts
El tren de la història, Cadena Ser, amb Xavier Carmaniu. Música inèdita d’Anselm Clavé
Entrevista al programa Mans, dins d’El Suplement, amb Quim Rutllant sobre la cloenda de l’Any Clavé.
En Guàrdia! Josep Anselm Clavé Capítol 1120
“Josep Anselm Clavé, una figura per (re)descobrir”. Els pòdcasts de FICTA
Pere-Andreu Jariod conversa amb Anna Costal, comissària de l’Any Clavé, a “Paperets. El pòdcast sobre patrimoni musical”.
Reivindiquem Clavé. Catalunya Ràdio
Quim Rutllant entrevista la comissària Anna Costal al programa Mans (El Suplement)
Entrevista a la comissària Anna Costal. Cadena SER
Xavier Carmaniu entrevista la comissària Anna Costal al programa El tren de la historia, a propòsit del bicentenari de Josep Anselm Clavé. Podeu sentir l’entrevista a partir del minut 28:16.
Televisió
El llegat del polifacètic Anselm Clavé a la ciutat de Maó (IB3)
Anselm Clavé va ser desterrat a la ciutat on impulsà el moviment cultural que fou germen de l’Orfeó Maonès, que ha celebrat ara el bicentenari del naixement de la figura.
Crònica de l’acte d’inauguració de l’Any Clavé al Telenotícies vespre de TV3. 3Cat
El Govern commemora el bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé i celebra l’acte d’inauguració de l’Any Clavé, que vol destacar la figura polifacètica del músic, poeta, empresari, periodista i polític. Veure notícia a partir del minut 32:47
Premsa
La trajectòria vital, professional i artística de J. Anselm Clavé, eix de la conferència de la musicòloga i professora Anna Costal (Institut d’Estudis Ilerdencs)
Clavé havia de ser. Núvol. Oriol Padró
Es revisa la figura de Clavé, posant èmfasi en les moltes facetes del personatge i en la rellevant significació de la seva obra en el context social del s. XIX
Menorca apareix en la biografia de Clavé d’una forma prou important. L’Orfeó Maonès celebra demà una gala amb el protagonisme del músic, poeta i polític català amb motiu de Santa Cecília
Un repte doble. En el bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé (1824-1874)
Anna Costal i Fornells: ‘Josep Anselm Clavé és autor de La marsellesa?’
Inauguració de l’exposició ‘Josep Anselm Clavé. D’Icària a la República Federal’ en el marc de la Fira Mediterrània
‘Josep Anselm Clavé. D’Icària a la República Federal’ és l’exposició realitzada amb motiu de l’Any Clavé que es commemora durant el 2024. L’acte d’inauguració se celebrarà el pròxim 12 d’octubre a les 13 h en el marc de les activitats de la Fira Mediterrània de Manresa.
“Si Clavé fos americà, haguessin fet, com a mínim, tres pel·lícules de la seva vida”. Nació Digital Manresa (Obre en una nova finestra)
El biògraf Roger Canadell i la comissària de l’Any Clavé, Anna Costal, entren al detall de la polifacètica vida de Josep Anselm Clavé.
En les meves sabates… Anna Costal Fornells. Revista Catalunya. Ramon Massana
Renaixença, associacionisme i República. Núvol. Alba Nogueras.
Amb explicacions d’Anna Costal i sota la direcció de Francesc Garrigosa, De Candendi Elegantia va interpretar un programa dedicat a Josep Anselm Clavé dins el cicle «Música al claustre de l’IEC»
“Clavé va inventar el Sónar del XIX”, diu la comissària del seu any. La Vanguàrdia
El bicentenari defensa el creador de corals i macroconcerts en l’acte inaugural de l’Any Josep Anselm Clavé.
“El Govern commemora els 200 anys del naixement de Josep Anselm Clavé”. El Punt Avui
Notes de premsa de la Generalitat
El Govern commemora els 200 anys del naixement de Josep Anselm Clavé i Camps
‘Josep Anselm Clavé. D’Icària a la República Federal’ és l’exposició realitzada amb motiu de l’Any Clavé que es commemora durant el 2024. L’acte d’inauguració se celebrarà el pròxim 12 d’octubre a les 13 h en el marc de les activitats de la Fira Mediterrània de Manresa.
L’Any Clavé acaba amb un concert a la Biblioteca de Catalunya i la presentació d’un disc amb música inèdita del compositorInauguració de l’exposició ‘Josep Anselm Clavé. D’Icària a la República Federal’ en el marc de la Fira Mediterrània
Ayats, J. (2020). Josep Anselm Clavé. La música popular dels dels nous treballadors. A Riquer, Borja de (dir.). Vides catalanes que han fet història. Edicions 62.
Ayats, J., Costal, A. (2020). The Cors de Clavé. Popular music, republicanism, and social
regeneration. A E. Martí-López (ed.). The Routledge Hispanic Studies Companion to Nineteenth-Century Spain (p. 31-49). Routledge.
Caballé, T. (1949). José Anselmo Clavé y su tiempo. Freixinet.
Canadell, R. (2012). Josep Anselm Clavé i l’escriptura: obra poètica i periodisme cultural. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
Canadell, R. (2016). Josep Anselm Clavé. Una vida al servei de la cultura i la llibertat. Comanegra, Diputació de Barcelona.
Canadell, R. (2016). The construction of Republican myths in the work of Josep Anselm Clavé. A Samper, E. (coord.). The myths of the Republic Literature and Identity. Reichenberger.
Carbonell, J. (2000). Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a Catalunya (1850-1874). Galerada.
Clavé, J. A., Torres, J. M. (1860). El Carnaval de Barcelona en 1860. Librería Española.
Clavé, J. A. (1897). Flores de estío. Tipogr. de Buenaventura Riera.
Costal, A. (2023). La revolución cantada. De la utopía icariana a las sociedades corales de Josep
Anselm Clavé. A García, M. (coord.). De la ciudad a la nación. Un acercamiento a la canción
española contemporánea (p. 25-50). Sílex Universidad.
Costal, A. (coord.), Cárdaba, M., Gumbau, A., Serna, E., Teixidor, A., Testart, A. (2019). Societat Coral Erato de Figueres. Pensament, esbarjo i cultura. Ajuntament de Figueres.
Garcia-Balañà, A. (1995). Ordre industrial i transformació cultural a la Catalunya de mitjan
segle XIX: a propòsit de Josep Anselm Clavé i l’associacionisme coral. Recerques: història, economia, cultura, 33, 103-134.
Guansé, D. (1966). Josep Anselm Clavé: apòstol, agitador i artista. Editorial Bruguera.
Lleonart, J. (1937). Josep Anselm Clavé. Editorial Barcino.
Marfany, J-L. (2022). El ball i la cançó, factors de l’espanyolització dels catalans (1790-1860). Recerques: Història, Economia, Cultura, 78, 125-160.
Mestres, A. (1876). Clavé, sa vida y sas obras. Establiment Tipográfic de Espasa germans y Salvat.
Poblet, J. M. (1973). Josep Anselm Clavé i la seva època (1824-1874). Dopesa.
Soriano Fuertes, M. (1865). Memoria sobre las sociedades corales en España. Establecimiento tipográfico de D. Narciso Ramirez y Rialp.
Vialette, A. (2009). Espacios para la cultura obrera en el siglo XIX español: Literatura,música, representación. Tesi doctoral, University of California, Berkeley.
Vialette, A. (2010). Poetics of the Proto-Archive. Creating the Industrial Worker’s Redemption. Catalan Review: international journal of Catalan culture, 24, 223-241.
Vialette, A. (2018). Intellectual Philanthropy: The Seduction of the Masses. Purdue University press.
Edicions
Clavé, J. A. (1861). La guanábana. El carnaval de Barcelona [arr. piano]. La ausetana.
Clavé, J. A. (1877). Una fontada[arr. piano].F. Bernareggi.
Clavé, J. A. (1888). Ester. Juan Budó.
Clavé, J. A. (1889). El columpio. Juan Budó.
Clavé, J. A. (1889). Las ninas del Ter [arr. piano]. Juan Budó.
Clavé, J. A. (1889). Los nets dels almogàvers [arr. piano]. Juan Budó.
Clavé, J. A. (1889). La vervena de S. Juan[arr. piano]. Juan Budó.
Clavé, J. A. (1897). Al mar. Imp. y Lit. de Henrich y cia.
Clavé, J. A. (1900). Los pescadors. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). Las flors de maig. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). Cap al tart. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). Lo pom de flors. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). Pel juny, la falç al puny. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). Lo somni d’una verge. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). La maquinista. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). La nina dels ulls blaus. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). La gratitut. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). La edat ditxosa. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). Los nets dels Almugavers. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). La brema. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). Una fontada. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). La pasqua florida. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). A Montserrat. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). La violeta. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). La queixa d’amor. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). La font del roure. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). Los xiquets de Valls. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). De bon matí. Tip. Moderna de M. Zorio.
Clavé, J. A. (1900). El sonris de las hermosas. Tip. Moderna de M. Zorio.
Enregistraments
Les flors de maig. Orfeó Català, Lluís Millet, 1915. Gramophone.
Les flors de maig. Orfeó Català, 1935. Compañía del Gramófono Odeon.
Els Xiquets de Valls. Orfeó Català, Lluís Millet, 1930. Gramófono.
L’Anyorament. Josefina Huguet, 1905. Gramophone and Typewriter Ltd.
Els Nets dels Almogavers. Societat Coral Euterpe, 1902. Odeón.
Los Nets dels Almogavers. Societat Coral Euterpe, 1907. Zonophone.
Los Nets Dels Almugavers. Disc perforat, 1886-1910. Paul Ehrlich.
Mascarita. Disc perforat (1886-1910). Paul Ehrlich.
La Guanabana. Disc perforat (1886-1910). Paul Ehrlich.
Las Ninas del Ter. Disc perforat (1886-1910). Euphonika Musikwerke.
