Costal, A. (2021). Sintonies. A Les coses que foren. Històries de Girona narrades pels objectes del Museu (p. 51-57) [catàleg d’exposició]. Girona: Ajuntament de Girona.


Costal, A. (2020). Isaac Albéniz. A B. de Riquer (dir.). Vides catalanes que han fet història (p. 553-560). Barcelona: Edicions 62.

Ayats, J., Costal, A. (2020). The Cors de Clavé. Popular music, republicanism, and social regenerationA E. Martí-López (ed.). The Routledge Hispanic Studies Companion to Nineteenth-Century Spain (p. 31-49). Londres: Routledge.


Pujol, J., Pallàs, L., Gay, J., Costal, A. (2019). Solfes, pianos i cornamuses. Un segle d’Escola Municipal de Música d’Olot (1918-2018). Olot: Institut de Cultura d’Olot, col·lecció Pretèrites 3.

Costal, A. (coord.), Cárdaba, M., Gumbau, A., Serna, E., Teixidor, A., Testart, A. (2019). Societat Coral Erato de Figueres. Pensament, esbarjo i cultura. Figueres: Ajuntament de Figueres, col·lecció Juncària 13.

  • Notícia de Cristina Vilà a Empordà.info (09.12.2019)
  • Entrevista a Assaig General de Catalunya Música (14.01.2019)
  • Notícia de Josep Maria Bernils a Hora Nova (04.02.2020)

Morera, E. (2019). L’any de la picor [partitura]. Editat per Joaquim Rabaseda i Anna Costal. Girona: Ficta.


Costal, A. (2018). Això no és una biografia de Pep Ventura. L’Empordà romàntic, revolucionari i espectacular. Figueres: Editorial Gavarres. [ESGOTAT]

Contracoberta

L’Empordà romàntic, revolucionari i espectacular
 
En la plenitud de la seva carrera, Pep Ventura va viure una transformació radical de les diversions públiques. El músic de Figueres va participar activament en el canvi de paradigma cultural d’una societat que, a mitjan segle XIX, descobria un nou temps dedicat al lleure i gaudia dels espectacles teatrals, el virtuosisme dels artistes romàntics i els balls de moda. L’evolució del concepte festiu també va comportar un ús inèdit de la música i el ball que, més enllà del mer entreteniment, van vehicular l’expressió d’idees polítiques i reivindicacions socials, sobretot en l’època convulsa del Sexenni Democràtic.
 
La quotidianitat de Pep Ventura com a cap de cobla, compositor i intèrpret, contrasta amb el relat sobre el músic que va prosperar després de la seva mort. Diversos autors el van convertir en mite nacional de la música tradicional catalana, un fet que el va perpetuar en la memòria col·lectiva com una figura heroica, però totalment desconnectada de la realitat del seu temps.
 
Aquest llibre no és una nova biografia ni proposa una alternativa a aquell discurs tradicionalista: planteja un diàleg entre els fets històrics i el relat mític, un exercici interessant que, a més de suggerir noves perspectives per a l’estudi de la música romàntica, recupera la vivència d’una cultura popular que va contribuir, decididament, a l’avenç i al progrés de la Catalunya contemporània.

Costal, A. (2018). Cloenda. A Nebrera, C., Vilalta, E. 2017 Un any amb Josep Anselm Clavé a Ripollet [llibre commemoratiu]. Ripollet: Ajuntament de Ripollet i Societat Coral “El Vallès”.


Gay, J., Rabaseda, J., Costal, A. (2016). Xavier Cugat i Mingall. Girona: Ajuntament de Girona, Biografies núm. 4.

Contracoberta

Xavier Cugat i Mingall (Girona, 1900 – Barcelona, 1990) va ser músic i caricaturista. Al capdavant d’orquestres formades per intèrprets cubans, mexicans i porto-riquenys, va saber forjar una estètica que reconvertia els ritmes llatins en un producte tropical i exòtic molt ben acollit pels públics nord-americans. Va triomfar al Hollywood dels anys quaranta i cinquanta: va aparèixer en una vintena de pel·lícules dirigint la seva orquestra i va incorporar-se a la vida que envoltava les grans figures del cinema. Li van ser dedicades dues estrelles del Passeig de la Fama, una pels enregistraments discogràfics i una altra per les intervencions a televisió.
 
Fins ara, aquesta vida glamurosa i plena d’èxits l’hem conegut a partir de les narracions del mateix Cugat, dues autobiografies, entrevistes i aparicions públiques que li van permetre construir-se un personatge a mida. Tanmateix, ben poques vegades s’ha realitzat una anàlisi crítica del mite. Aquest llibre contrasta el discurs de Cugat amb la documentació històrica, ressegueix la fina línia que separa els records i els fets, alhora que aprofundeix en dos aspectes concrets de la seva biografia: la condició de gironí i de músic. Una perspectiva diferent que presenta alguns aspectes inèdits i sorprenents.

Costal, A. (2014). Els qui marxen i els qui es queden: crònica musical de la Barcelona de postguerra. A X. Chavarria (Ed.), Música, guerra i pau a la Barcelona moderna i contemporània (p. 44-47). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Museu d’Història de Barcelona.

Ayats, J., Costal, A. (2014). Les músiques dels 1714s. A 300 onzes de Setembre [catàleg d’exposició] (p. 162-163). Barcelona: Generalitat de Catalunya.


Costal, A. (2013). From Cuba with Love: Rhythms and Revolutions in Nineteenth-Century Spanish Popular Music. A S. Martínez i H. Fouce (eds.), Made in Spain. Studies in Popular Music (p. 67-77). Nova York: Routledge.

Costal, A. (2012). El Fraternal durant la Guerra Civil. A Y. Cervià, O. Oller (eds.). El Fraternal 125 anys (1887-2012) (p. 66-73). Palafrugell: Centre Fraternal Societat Cultural i Recreativa.

Castillejo, B., Costal, A. (2012). Juli Garreta i Arboix (1875-1925). Obra completa IISardanes vol. 4. Barcelona: Tritó i Diputació de Girona, Col·lecció Mestres Gironins, n. 11 [descarrega’t la presentació].

Ayats, J., Costal, A., Gayete, I., Rabaseda, J. (2011). Mattutino e Ufficio delle Tenebre a Calvi. En I. Macchiarella (Ed.). A Tre voci per pensare il mondo. Pratiche polifoniche confraternali in alta Corsica (p. 68-88). Udine: Nota.

Castillejo, B., Costal, A. (2011). Juli Garreta i Arboix (1875-1925). Obra completa IISardanes vol. 3. Barcelona: Tritó i Diputació de Girona, Col·lecció Mestres Gironins, n. 9 [descarrega’t la presentació].

Costal, A., Gay, J., Rabaseda, J. (2010). La inauguració del Teatre Municipal de Girona l’any 1860. Òpera, espectacle, ciutat. Girona: Ajuntament de Girona, col·lecció Història de Girona, n. 44.

Ayats, J., Costal, A., Gayete, I. (2010). Els cantadors del Pallars. Cants religiosos de la tradició oral als Pirineus / Religious Chants of the Oral Tradition in the Pyrinees. Barcelona: Dalmau Editor, col·lecció Toc de Gralla, n. 3.

Costal, A. (ed. 2010). Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda [catàleg d’exposició]. Figueres: MuseuEmpordà.

Costal, A. (2010). Sobre els figuerencs que ballaven havaneres sensuals i sardanes revolucionàries (amb barretina o sense). A A. Costal (coord.). Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda (p. 90-112)[catàleg d’exposició]. Figueres: MuseuEmpordà.

Costal, A. et al. (coord. 2010). Cançons que cal saber. Barcelona: Pòrtic, col·lecció Visions, n. 34.

Castillejo, B., Costal, A. (2010). Juli Garreta i Arboix (1875-1925). Obra completa II.  Sardanes vol. 1. Barcelona: Tritó i Diputació de Girona, Col·lecció Mestres Gironins, n. 6 [descarrega’t la presentació].

Castillejo, B., Costal, A. (2010). Juli Garreta i Arboix (1875-1925). Obra completa IISardanes vol. 2. Barcelona: Tritó i Diputació de Girona, Col·lecció Mestres Gironins, n. 8 [descarrega’t la presentació].

Ayats, J., Costal, A, Rabaseda, J. (2009). Sardanes. Girona: Diputació de Girona, Quaderns de la Revista de Girona, n. 143.