Exposicions temporals

Josep Anselm Clavé. D’Icària a la República Federal

Dates: del 15 Febrer al 16 de juny de 2024 (prorrogada fins al 15 de juliol)
Lloc: Foyer del Palau de la Música Catalana
Comissària: Anna Costal i Fornells

Disponible digitalment al portal web del CEDOC.

Josep Anselm Clavé va néixer a Barcelona l’any 1824. De jove va abraçar les idees liberals i progressistes i es va implicar en les revoltes per transformar el Regne d’Espanya en una societat més justa i democràtica. Aquelles experiències personals i col·lectives el van fer reflexionar sobre el mètode més efectiu per assolir aquella fita i es va decidir per un projecte associatiu de caràcter cultural. 

S’inspirà en les idees plantejades per Étienne Cabet a la novel·la filosòfica Voyage en Icarie i aprofità l’impuls d’un associacionismepopulari recreatiu que s’inseria de ple en els nous espais de diversió contemporània. Al llarg de trenta anys Clavé va exercir d’activista, empresari, periodista, músic i poeta. També va estar empresonat diverses vegades, va conèixer l’exili de primera mà i va ocupar càrrecs de responsabilitat política.  

Aquesta exposició proposa un recorregut cronològic per la trajectòria vital i professional de Josep Anselm Clavé, i relaciona els punts més destacats d’aquest periple amb esdeveniments polítics i socials coetanis. Una història que forma part del nostre passat recent i que transcorre entre la descoberta d’Icària i la proclamació de la República Federal.

Per tal de commemorar la proclamació de la Primera República a Barcelona el 1873, la Biblioteca Pública arús va preparar l’exposició “Els republicans i la Primera República a l’Arús”, comissariada per Pere Gabriel, i un cicle de conferències titulat “La Primera República a Barcelona ara fa 150 anys”.

L’exposició pretén que l’espectador s’apropi a l’ambient polític, social i cultural del republicanisme i els republicans barcelonins dels anys 1873-1874, quan, per primer cop es proclamà la Primera República i s’intentà l’establiment d’un estat i un règim democràtics i populars a Catalunya i a l’Estat espanyol. Partint del fons documental de la Biblioteca Pública Arús, s’han prioritzat els documents amb major impacte visual i iconogràfic, per tal de superar l’anàlisi estrictament política i incorporar-hi aspectes sovint ignorats, com la importància decisiva del moviment obrer, la premsa i la imatge, la literatura i el teatre, l’expansió de la maçoneria, la música i la pràctica musical popular, i els espais urbans i l’articulació dels diversos barris.

13 d’abril de 2023 fins al 15 de juny de 2023.

Vaig col·laborar en en la preparació d’un dels àmbits de l’exposició, Música i República. Podeu veure una breu explicació sobre aquest àmbit al minut 10:50 d’aquest audiovisual. També vaig participar en una de les conferències, titulada: La música popular a Barcelona els anys seixanta i setanta del segle XIX. A més, vaig col·laborar en l’organització d’un concert, el 22 de juny de 2023, organitzat dins del marc de l’exposició al Casal de Barri Transformadors. El programa que va interpretar l’ensemble De Canendi Elegantia va incloure aquestes obres:

  1. La instrucción popular. Coro para centros instructivos obreros, J. A. Clavé (1861)
  2. Arre Moreu. Idil·li català a veus soles, Josep Vergés Almar i Pep Ventura (1863)
  3. El chinito. Tango americano a voces solas, J. A. Clavé (1863)
  4. Pel juny la fals al puny. Coro descriptiu català a veus soles, J. A. Clavé (1869)
  5. El Federal. Himno Republicano, Francesc Bosch i Domènech Terrarol
  6. El Republicano Federal Universal. Gran Vals, Domènech Terrarol
  7. Viva la República Federal. Coro Nacional a voces solas, Camil Ysern
  8. La Marsellesa, adaptació i traducció del francès, Josep Anselm Clavé (1871)
Visita el web

Les coses que foren

Què diuen, què amaguen, què simbolitzen, els objectes del museu? Com parlen del passat de la ciutat? De què i de qui fan de símbols? Com diuen i com perceben Girona, les diverses llengües que l’habiten?

Aquesta exposició explica, a través d’objectes destacats i curiosos, històries de la ciutat, del seu patrimoni i de la seva gent. Els objectes narren històries, preserven records, i mantenen diàlegs entre ells i amb el passat. Parlen de coses i de gent que el temps ha amagat i que la memòria ha arraconat. Una relectura amb perspectives diverses crea nous relats que, des dels marges de la història convencional, posen de relleu algunes petites grans qüestions que han anat construint Girona.

L’exposició proposa un recorregut per les històries de la història de Girona i convida a exercir, manllevant-li l’expressió a Carles Rahola, el sentiment de noble curiositat per les coses que foren.

Sílvia Planas, comissària

Sintonies

“El 1960 Teresa Suñer va traspassar la línia vermella: va compondre una sardana”

Un sostre de vidre marcava, no només a Girona sinó arreu d’Europa, els límits de la composició per a les dones. Les peces dolces i d’inspiració melòdica eren tractades amb condescendència pels col·legues masculins, i les que requerien un desenvolupament harmònic o instrumental més generós es consideraven poc adequades, per massa virils, a la naturalesa de les dones. Però Teresa Suñer va traspassar la línia vermella: va compondre una sardana. Els Pol van ser tota una institució a Ràdio Girona. Paco Pol va entrar-hi com a tècnic i realitzador després de la guerra. El 1952 s’hi va incorporar Jaume Pol, qui ben aviat va començar a reunir aparells antics i va formar una col·lecció molt destacable. En Tinet, nascut el 1925, s’havia quedat cec de ben petit. D’esperit alegre i caràcter afable, de jove va aprendre a tocar l’acordió de botons amb el qual de més gran acompanyava els capgrossos i els gegants per Corpus i altres festes. Més endavant, amb el seu nou acordió, vermell i llampant, tocava El tiro-liro i altres èxits de la nova època, quan les cases de l’Onyar ja lluïen els colors vius de la democràcia.

Llegiu-ne més

Sardanes

Exposició Virtual, 2018

Confederació Sardanista de Catalunya i Generalitat de Catalunya. Es va poder visitar en línia de l’any 2018 fins al gener de 2023.

Comissaris / Curators

Joaquim Rabaseda i Anna Costal

Coordinació i Textos / Coordination and Texts
Joaquim Rabaseda i Anna Costal

Documentació / Documentation
Departament de secretaria de la Confederació Sardanista de Catalunya

Disseny / Design
Bis Dixit

Programació / Programming
Galileu.net

Traducció / Translation
Jane Bailey

Producció / Production
Confederació Sardanista de Catalunya i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Col·laboració / Colaboration
Obra Social “La Caixa”

Coordinadora de l’exposició. Visita guiada, 2014

Les músiques dels 1714s

2014, Museu de la Música de BarcelonaL’exposició temporal «Les músiques dels 1714s» presenta, d’una banda, les transformacions musicals en els anys de la Guerra de Successió i, de l’altra, la pervivència de la derrota catalana en les cançons orals i en les creacions musicals inspirades en el mite del 1714. Dins del marc del Tricentenari Barcelona 1714-2014.

Del 15 de maig al 19 d’octubre de 2014, al vestíbul de la Sala 2 Oriol Martorell de L’Auditori. Comissari: Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona

Premsa

Espai 300, Les músiques del 1714, Televisió de Catalunya
La Coronela de Barcelona

Pep Ventura abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda

2009, Museu de l’Empordà

Comissària

El mite

El mite de Pep Ventura (Alcalà la Real 1817 – Figueres, 1875) es va anar bastint i forjant paral·lelament a la invenció i difusió de la sardana com a dansa nacional de Catalunya. Des de la primera idealització del músic empordanès a la Historia del Ampurdán de Pella i Forgas, la llegenda aconseguí un èxit molt reeixit, sobretot al tombant de segle XX.

Les biografies sobre el músic sempre s’han basat, en més o menys mesura, en la imatge romàntica d’un pagès autodidacte, sense solfa, d’infància paupèrrima que, per intercessió de la musa popular, es dedicà a recollir cançons tradicionals catalanes i a inserir-les –salvant-les així de l’oblit– a la sardana, una dansa prehistòrica que arribà a l’Empordà a través de grecs i fenicis. Així, durant anys, hem conegut al Pep Ventura que la literatura catalanista amaga darrere una imatge volgudament tergiversada. Les finalitats polítiques –que al tombant de segle XX cerquen la creació i institucionalització de nous mites i noves tradicions per a una Catalunya moderna i sobirana– justifiquen la invenció d’una sardana tradicional, que s’imposa a tot el territori, fent necessària la visualització d’un demiürg per a «la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan».

L’exposició

El fil argumental de l’exposició L’exposició temporal Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda trenca definitivament amb aquest discurs tradicional. Presenta el músic empordanès en el context de la seva època, quan al teatre de la vila hi actuen companyies d’òpera italianes, els joves republicans ballen sardanes revolucionàries i les societats corals donen veu a la classe social obrera. Situa la seva trajectòria professional al bell mig de les transformacions socials i culturals que sotraguen l’Europa del vuitcents i les seves composicions musicals en relació a la nova societat de l’oci i l’espectacle. Es tracta d’una oportunitat única per copsar el bategar de la Figueres del segle XIX, i una bona ocasió per conèixer un bocí més de la història contemporània de Catalunya.

Premsa

Loading