Articles

2021

Rabaseda, J., Costal, A. (2021). El lliri blanc, la revolta de la musa que componia cançons. Compàs d’Amalgama, 3(1), 48-53.

2019

Pujol, J., Pallàs, L., Gay, J., Costal, A. (2019). Solfes, pianos i Cornamuses. L’Escola Municipal de Música d’Olot, una història per escriure. El Cartipàs. Ciutat, patrimoni, memòria, 123(11).

2018

Costal, A. (2018). La batalla per la sardana. El món d’ahir, 7(3), 112-121.

2017

Costal, A. (2017). Els Cors de Clavé: una nova cultura popular, laica i republicana. Nou-Cents Setanta-Tres. Publicació del Grup d’Estudis Ripolletencs, 2, 6-11.

Costal, A. (2017). Les primeres de la cobla. Revista de Girona, 300, 75.

Gay, J., Rabaseda, J., Costal, A. (2017). El gironí més americà. Dues escenes de Xavier Cugat a la capital del món. Revista de Girona, 300, 76-77.

2016

Costal, A. (2016). Danzón. Circum-Caribbean Dialogues in Music and Dance, de Alejandro L. Madrid y Robin D. Moore [ressenya]. Trans. Revista Transcultural de Música, 20(1).

Costal, A., Rabaseda, J. (2016). Un compositor a dalt del Bassegoda. Revista d’Etnologia de Catalunya, 41, 123-128.

2015

Costal, A., Rabaseda, J. (2015). Enric Morera, flabiolaire. Col·loquis del Flabiol, 2015, 7-22.

Costal, A. (2015). Sardana L’Empordà: un regal per a l’Erato. Revista Alberes, 14, 78-79

2014 

Costal, A. (2014). Casinos i societats recreatives: la clau de volta per a la consolidació del músic romàntic. Canemàs. Revista de pensament associatiu, 9(2), 23-33.

2012

Costal, A. (2012). Música i músics de l’Esbart Català de Dansaires, vol. I: Les primeres instrumentacions per a cobla i orquestra (1908-1910) [ressenya]. Canemàs, revista de pensament associatiu, 3(2), 134-135.

2011      

Ayats, J., Costal, A., Gayete, I., Rabaseda, J. (2011). Polyphonies, Bodies and Rhetoric of senses: latin chants in Corsica and the Pyrenees. Transposition. Musique et sciences sociales, 1, febrer de 2011. https://doi.org/10.4000/transposition.139

Costal, A. (2011). La sort de Pep Ventura. Revista Alberes, 5(2), 94-95.

Costal, A. (2011). Le passé caché. Le côté révolutionnaire et libéral des sardanes oubliées de Pep Ventura: la Sardane aux motifs de la Traviata ou la Sardane can Can. Dins Schneider, M., Föllmi, B. (eds.). Music and the Construction of National Identities in the 19th Century. Baden-Baden & Bouxwiller: Éditions Valentin Koerner, Collection d’Études Musicologiques, 98, 253-263.

2010          

Costal, A., Rabaseda, J. (2010). La tragèdia d’un wagnerià i la FAI. Una visió inèdita del juliol de 1936. L’Avenç, 359(6), 28-35.

2009          

Costal, A. (2009). Sardanas coreadas del vuit-cents i sardanes corals del Noucentisme: dues ideologies, dues estètiques. Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX, 17, 185-199.

Costal, A. (2009). Una Euterpe a l’empordanesa. L’Aurora, 62, 7-10.

Costal, A. (2009). De culleraires a graduats. Estudiar instruments de cobla ahir i avui. Revista Musical Catalana, 297-298(6), 34.

2008  

Costal, A. (2008). Les sardanes proscrites de Pep Ventura. Moda italiana, crítica a l’Antic Règim i propaganda revolucionària. Revista Musical Catalana, 285-286(6), 34-37.

2007     

Costal, A., Oller, O., (2007). Els músics de festa major. Passat i present dels músics de cobla-orquestra. Revista Musical Catalana, 273-274(6), 36-38.